Como todos los años, mi hermano procedió el pasado lunes de Pascua a la lectura del habitual Soneto para mi hijo Pol en su calidad de Padrino.
SISÈ SONET DE PASQUA
Ja tens una edat en que comences,
Potser ara, a dir coses amb sentit,
A semblar que ets gran i tens savieses,
Però jo crec que no, que encara ets petit.
Tens l’edat de la imitació i el joc,
I ara mateix tot sembla mentida.
I fent broma, posaràs la mà al foc,
I aniràs brut corrent cap a la crida.
Ara observarem com menges la mona
Aquest gran ou de xocolata blanca;
Fruirem veient com el teu cos s’hi abraona
I com les mans amb el dolç entrebanquen.
Ni veritats , ni neteges, ni neurones.
Volem desastres, sis anys sobre unes anques!
Xavi, el Padrí, a 1 d’Abril de 2024.
En una nota final, mi hermano pedía disculpas a Pol por las incorrecciones métricas: «Nota final: estimat Pol, disculpa les incorreccions mètriques i les llicències que en aquest sonet m’he vist obligat a realitzar. Intentaré millorar els propers anys.«.
